L’organització política estava directament vinculada a l’organització social. El poder el mostrava el rei, recolzat per la noblesa o patricis. Alguns components d’aquest grup formaven un consell d’ancians que, en el futur, es va convertir en el senat (senatus). La plebs, que era tota la població tret dels patricis, no podia intervenir en l’elecció del monarca ni en cap decisió política.
El govern només podia ser exercit pels patricis, que eren els descendents dels fundadors o pares de la ciutat. Els patricis construïen una aristocràcia, integrada per un grup reduït de famílies, els caps formaven part del Senat, que era la institució més important de Roma. Era presidit pel rei i la seva mort exercia transitòriament el poder fins que triava el seu successor. A més a més existia l'Assemblea del Poble o Comicis per cúries que era convocada pel rei per reunir-se al peu del Capitoli. Allà es concentraven les trenta cúries que agrupaven als patricis i clients d'una mateixa zona.
L'autoritat suprema era exercida pel rei que era, alhora, cap militar, gran sacerdot i jutge suprem. No obstant això , la monarquia era electiva i el seu poder va estar limitat pel Senat i l'Assemblea del Poble.
Organització política
La Reialesa: el rei elegit per l'Assemblea, durava en el seu càrrecde per vida. A la seva mort el poder tornava a l'estat. El Senat designava a un rei interí, mentre es triava un successor.
El Senat: l'integraven els caps de les famílies patrícies. Les seves funcions en aquesta època eren essencialment consultives:assessor al rei en les seves activitats.
L'Assemblea o Comicis per Cúries: Formada exclusivament pelsciutadans, les seves funcions eren variades, des de leslegislatives(votar lleis, declarar la guerra) i les judicials fins a l'elecció dels reis. Cada família votava dins del seu cúria.
Rebel·lió i final de la monarquia L’any 509 aC, durant el regnat del rei etrusc Tarquini el Superb, va començar la rebel·lió i el final de la monarquia. La noblesa no estava d’acord amb les seves decisions dèspotes i autoritàries, perquè volia tenir molt més poder del que ja mostrava. Aquest descontentament va acabar amb un cop d’estat que va enderrocar la Monarquia. Així, es va instaurar la República i va finalitzar el domini etrusc sobre Roma.
FORMA DE GOVERN
L’organització política estava directament vinculada a l’organització social. El poder
el mostrava el rei, recolzat per la noblesa o patricis. Alguns components d’aquest grup
formaven un consell d’ancians que, en el futur, es va convertir en el senat (senatus). La plebs, que era tota la població tret dels patricis, no podia intervenir en l’elecció del monarca ni en cap decisió política.
El govern només podia ser exercit pels patricis, que eren els descendents dels fundadors o pares de la ciutat. Els patricis construïen una aristocràcia, integrada per un grup reduït de famílies, els caps formaven part del Senat, que era la institució més important de Roma. Era presidit pel rei i la seva mort exercia transitòriament el poder fins que triava el seu successor.
A més a més existia l'Assemblea del Poble o Comicis per cúries que era convocada pel rei per reunir-se al peu del Capitoli. Allà es concentraven les trenta cúries que agrupaven als patricis i clients d'una mateixa zona.
L'autoritat suprema era exercida pel rei que era, alhora, cap militar, gran sacerdot i jutge suprem. No obstant això , la monarquia era electiva i el seu poder va estar limitat pel Senat i l'Assemblea del Poble.
Organització política
Rebel·lió i final de la monarquia
L’any 509 aC, durant el regnat del rei etrusc Tarquini el Superb, va començar la rebel·lió i el final de la monarquia.
La noblesa no estava d’acord amb les seves decisions dèspotes i autoritàries, perquè
volia tenir molt més poder del que ja mostrava. Aquest descontentament va acabar
amb un cop d’estat que va enderrocar la Monarquia. Així, es va instaurar la República i
va finalitzar el domini etrusc sobre Roma.